Respecta els drets humans el personal civil i militar desplegat per la Unió Europea en les missions de pau? Promocionen adequadament el seu respecte als països receptors? Una investigació hi ha tractat de respondre a aquestes i altres preguntes amb l’anàlisi de 24 missions, un ampli estudi a partir del que es proposa una Guia de Bones Pràctiques a fi d’afavorir la integració del component de drets humans en les diferents missions ja que l’actuació en aquesta matèria és clau perquè l’acció de la UE siga vista com a legítima. Els resultats de la investigació es recullen en el llibre Mainstreaming Human Rights in EU CSDP Missions: A Transversal Analysis, coordinat per investigadors de la Universitat Jaume I. L’estudi s’emmarca en el projecte ATLAS: Armed Conflicts, Peacekeeping and Transitional Justice: Law as Solution, desenvolupat amb finançament del 7è Programa Marc de la Comissió Europea i en el que han participat  cinc grups d’investigació europeus.

“Per a la investigació es van establir una sèrie de paràmetres que havia que analitzar en cada missió per a determinar com s’integraven els drets humans en la mateixa”, explica Milena Costas, coordinadora de la publicació. “Havia que analitzar, per exemple, si els drets humans s’integraven ja en el propi mandat de la missió, és a dir, entre els seus objectius; si s’nomenava un expert en matèria de drets humans, etc.”. Si bé és cert que la investigació ha posat de manifest importants avanços en qüestió de drets humans, la investigadora destaca la necessitat de continuar avançant i aplicar les directrius proposades pels investigadors ja que és fonamental, especialment en missions de manteniment de la pau, que siguen vistes pels països receptors com respectuoses amb els drets humans. “No pots promocionar-los, quan les teues pròpies tropes no tenen clar quins són els seus objectius ni els seus límits. És una incoherència”, ressalta.

Cada missió presenta característiques molt diferents, per la qual cosa és complicat parlar d’unes missions més o menys respectuoses amb els drets humans. Per exemple, Milena Costes explica que la missió EULEX-Kosovo, l’objectiu de la qual és consolidar l’Estat de Dret, és una missió molt complexa i ambiciosa, per la qual cosa els drets humans estan molt presents. No obstant això en la missió EUJUST LEX Iraq, una missió destinada en principi a la formació de jutges, els drets humans no van aparèixer explícitament esmentats en el mandat fins a cinc anys després del seu establiment. “Aquesta carència suposa a més una incoherència ja que la missió a Iraq es dirigeix a l’establiment de l’Estat de Dret, per la qual cosa les qüestions de drets humans són de fet un component essencial del mandat”, assenyala. Aquest tipus missions són molt diferents d’altres, entre les estrictament civils, per exemple, n’hi ha per a assessorar les autoritats nacionals en matèria de defensa, de suport a la formació de militars i policies com EUSEC- RD Congo o EUPOL Afganistan, o per a la supervisió de fronteres com va ser el cas d’EUMM- Geòrgia. A pesar de la diferència entre les missions, la investigació destaca la importància de comptar amb un protocol per a integrar els drets humans aplicable a totes les missions de la UE, militars o civils. “En algunes ocasions, el mandat deia que se cercava, per exemple, en matèria de policia, recolzar les autoritats nacionals perquè adapten la seua legislació a les millors pràctiques i estàndards internacionals i europeus en drets humans, però sense concretar quins són”.

Un altre cas molt diferent, explica la investigadora, són les operacions militars com ara EUNAVFOR-Somalia on la intervenció de la UE es dirigeix a lluitar contra la pirateria. “Aquí sí que hi ha una autorització explícita de l’ús de la força. El tema de drets humans és aplicable en relació a l’acció prèvia a la captura i al tractament dels pirates una vegada capturats, en particular, per a determinar quins drets tenen, qui és el responsable si els passa alguna cosa durant la detenció i quins són els estàndards aplicables en el procés. Actualment la UE ha signat acords amb alguns Estats com Kenya perquè els jutgen allí”, indica Costas.

 Indefinició de responsabilitats

“És cert que poques missions de la UE han hagut de recórrer a la força però és necessari preveure mecanismes per a depurar les responsabilitats, especialment quan es produeixen excessos”, assenyala la investigadora, defensant que als propis Estats els convé donar solució a aquest i altres problemes. “Són els primers als que els interessa que si hi ha violacions de drets humans es resolguen i que hagen mecanismes adequats per a fer-ho”. Actualment els acords aconseguits per la Unió Europea i els Estats de recepció estableixen que si hi ha violacions dels drets humans siguen jutjades pels tribunals de l’estat d’enviament de les tropes. “Aquesta solució a l’hora de la veritat és molt difícil d’aplicar ja que els testimonis i les provesestan allí, les víctimes són persones que no tenen accés als tribunals estrangers, etc. A més, en els casos en què hi ha hagut realment algun recurs la responsabilitat es va diluint en ser contingents nacionals que participen en una missió de la UE que al seu torn igual s’integra en una acció de les Nacions Unides,…”. La investigació posa de manifest que “aquesta indefinició de la responsabilitat és perjudicial per a la UE,  pel que proposem que es cree algun tipus de mecanisme adequat per a respondre per les violacions de drets que s’establisca de forma clara i pública des de l’inici i que siga vàlid per a totes les missions”.

Respecte al desenvolupament  de la investigació, Costas lamenta que en algunes ocasions han trobat problemes per a accedir a les dades que necessitaven. “A pesar de la imatge de transparència que es dóna, molts documents eren confidencials. Si et quedes a la superfície no hi ha problema, però aprofundir a vegades ha sigut difícil”, lamenta. Per a analitzar les missions es van realitzar també estudis sobre el terreny per part de dues expertes a Bòsnia Hercegovina i Kosovo, on van entrevistar amb diferents experts, representants de la UE, de l’OTAN, de l’OSCE, etc.

A més de la Guia de Bones Pràctiques i l’Anàlisi Transversal, el projecte europeu també ha donat com a fruit l’elaboració d’un Codi de Conducta específicament dirigit al personal de la UE que participa en missions de pau. “Actualment no hi ha un codi dirigit al personal militar que participa en una missió de la UE perquè conega abans del desplegament quins són els límits en la seua actuació. Aquesta es basa en les regles de comportament que tenen cada un dels propis contingents nacionals o, si es tracta d’una missió vinculada a les Nacions Unides, en el codi de conducta propi de l’ONU, però no hi ha un document de referència en l’àmbit de la UE”, explica. Per als investigadors, l’adopció formal del codi que han desenvolupat ajudaria a crear una identitat europea també en l’àmbit de la Política de Seguretat i Defensa Comuna, un àmbit a més molt complex ja que requereix normalment de la unanimitat de tots els Estats Membres per a adoptar les decisions. El Codi de Conducta elaborat a través del projecte ATLAS identifica els estàndards especialment rellevants en matèria de drets humans i estableix els límits a l’ús de la força per part del personal militar així com les normes que s’apliquen quan hi ha situacions d’hostilitat. “L’adopció d’un Codi de Conducta com el que hem desenvolupat permetria reconèixer les normes aplicables sense haver d’entrar a concretar si el personal militar pren o no part directa en un conflicte armat”, assenyala la investigadora. Encara que no tinga valor jurídic vinculant, el Codi de Conducta suposa una forma d’evitar la contradicció que es produeix moltes vegades en tractar d’aplicar a les missions de pau el cos jurídic i normatiu de Dret Internacional Humanitari, que vincula als Estats o grups armats organitzats que prenen part en un conflicte armat, però no a les organitzacions internacionals. “En aplicar aquestes normes estem admetent que els nostres militars estan participant en un conflicte armat, una cosajurídicament controvertida, a més de difícilment digerible per a l’opinió pública quan es tracta de missions de pau”.

Atles Project: http://projetatlas.univ-paris1.fr/

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPrint this pageEmail this to someone

Review Overview

Summary

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *