Ingeniería e Industria per investigadors de la Universitat Jaume I de Castelló i de l’Institut Politècnic Nacional de Mèxic.

En la recerca “Influencia de la ubicació en l’impacte ambiental dels farciments sanitaris. Cas d’Espanya” s’ha analitzat el grau de compliment dels factors ambientals més destacats inclosos a les catorze Declaracions d’Impacte Ambiental (DIA) dels 175 abocadors controlats que existeixen a Espanya, valorant aspectes com la ubicació del lloc, la superfície ocupada o la hidrografia.

L’estudi es va iniciar amb l’anàlisi de 14 declaracions d’impacte ambiental (DIA) de projectes d’abocadors espanyols per dilucidar què factors ambientals es tenien en compte per permetre la seva execució i, alhora, protegir el medi ambient i els recursos naturals de la zona. En totes les declaracions estudiades apareixien factors com la geomorfologia i ús del sòl, la hidrologia superficial, les emissions de gasos, les aigües subterrànies o la proximitat a poblacions. Altres factors inclosos per la major part de les DIA feien referència als sorolls i vibracions, la flora i la fauna, el paisatge o el patrimoni cultural.

Després de la recopilació de dades, el grup investigador va analitzar el compliment de la normativa pel que fa a sis factors: hidrologia superficial, hidrologia subterrània, sorolls i vibracions, qualitat de l’aire, flora i distància a aeroports. Els resultats revelen que el 94% dels abocadors estan situats a més de 300 metres de qualsevol massa d’aigua i que el 69% es troba sobre aigües subterrànies a causa que la major part de la superfície de la Península Ibèrica compta amb masses d’aigües subterrànies o aqüífers i és difícil trobar una ubicació sense elles.

Respecte als sorolls i vibracions, el 80 % se situa a més de 500 metres d’una zona residencial, i quant a la flora i la fauna, un 19% està en llocs d’interès comunitari o zones d’especial protecció per a les aus, ja que la normativa no ho prohibeix, però es recomana que en triar aquests emplaçaments s’intensifiquin les mesures correctores i protectores. La distància del 93% dels abocadors a un aeroport supera els 10.000 metres, i encara que la legislació espanyola no estableix una distància mínima, aquesta longitud permet evitar la col·lisió entre les aus i els avions.

Per avaluar la qualitat de l’aire es va decidir analitzar les emissions de metà, utilitzant les dades facilitades per la web de Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi ambient dels anys 2009 i 2010 i comparant-los amb les emissions de CO2 evitades en ser cremat la totalitat del biogàs generat en els abocadors, tal com estableix la legislació espanyola per evitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La comparativa va revelar que la crema del biogàs va impedir l’arribada a l’atmosfera de cinc vegades les emissions anuals d’efecte hivernacle produïdes per uns 630.000 vehicles de passatgers.

El dipòsit de residus en abocador és l’última opció en la jerarquia de gestió de residus que marca la UE als seus programes d’acció (primer estarien la prevenció, la reutilització, el reciclat, altres tipus de valorització-com l’energètica o la incineració- i finalment l’eliminació o abocador controlat). No obstant això, a Espanya és la destinació final de més del 50% dels residus que es generen, encara que en opinió del professor Francisco Colomer, un dels responsables del projecte, “s’està fent un esforç important amb la instal·lació de plantes de recuperació per reduir els residus per reduir aquesta xifra al 25-35%)”.

L’estudi forma part del projecte sobre “Evaluación de la viabilidad técnica, ambiental y socioeconómica de la transformación de un tiradero en un centro de manejo integral de residuos” subvencionat pel Ministeri de Ciència i Innovació en 2009 dins del subprograma de Foment a la Cooperació Científica Internacional del Programa Nacional d’Internacionalització de la R+D. La versió preliminar de l’article va ser triada com accèsit en el XVI Internacional Congress on Project Engineering i una versió resumida ha estat acceptada per a la seva publicació en la revista DYNA. Ingeniería e Industria.

Fuente: Universitat Jaume I de Castelló (UJI). 

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPrint this pageEmail this to someone

Review Overview

Summary

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *