El passat dissabte 7 de maig, a la Casa de Cultura de l’Alcúdia de Crespins, tingué lloc l’acte de lliurament dels premis literaris que anualment convoca l’associació cultural “La Garrofera”. En aquest acte el públic assistent va poder gaudir de l’actuació de la coral polifònica “Scholapiarum Cantores”, una agrupació valenciana de veus mixtes, adscrita al col•legi San José de las RR. Escolapias de València i que, dirigida pel mestre Sergi Bosch i Alcaina, que col•labora actualment amb el Cor de la Generalitat Valenciana al Palau de les Arts Reina Sofia, oferí un concert de peces poètiques musicades per diferents autors.

El premi “Antoni Ferrer” de poesia 2011 fou atorgat a José Pejo Vernis, de Torrejón del Rey (Guadalajara), pel seu poemari “L’eterna reconquista”. El jurat format pels escriptors i poetes Lorena Cayuela, Ivan Brull i Pau Vadell feren constar que havien valorat la maduresa del poemari, l’originalitat de les imatges i la precisió del sentiment poètic. El recorregut introspectiu de l’amant, alhora desvetllat per la inabastable separació dels cossos i la inèrcia reincident de tendir-ne a la unió, deixa en aquests versos un pòsit de pèrdua i un raig de paradís. Amb esgarips d’altura i remenar de serp, aquests poemes ens transmeten l’experiència d’una vida que és la vida de tothom. Amb noves imatges, amb la serenor del qui ha lluitat en va però encara mira d’acaçar la victòria, el poeta ens parla de l’amor. Uneix en el títol un nom puntual (reconquista) i un adjectiu més enllà del temps (eterna). Això defineix una bona part del que és un home. Dir el que som, no és altra la tasca del poeta.

El premi “Enric Valor” de narrativa 2001, per la seua part, va ser atorgat a Jaume Calatayud Ventura, d’Altafulla (Tarragona), pel conte “Damunt un fi i destesat cable”. El jurat format pels professors M. Josep Juan, Antoni Rico i l’escriptor i blogaire Josep Manel Vidal, van destacar del treball que es tractava d’una història ben narrada, amb un llenguatge  ric i acurat. Correctament estructurada, coherent i bastida amb un deliciós estil clàssic, permet que, a través de les situacions que van esdevenint en una sòlida trama, el lector puga aprofundir en l’ànima dels personatges, en les seues motivacions, preocupacions, pors i misèries. La narració guardonada és una excel•lent reflexió sobre l’efímera consistència de l’èxit, la felicitat i l’amor. De com les persones ens entestem per configurar la nostra existència en esperances, tot i que puguen ser absurdes. De com cerquem el desig sobre el raonament. Un conte ben arrodonit, en definitiva, que ens parla de la fragilitat.

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPrint this pageEmail this to someone

Review Overview

Summary

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *