Una espurna provocada, un foc devorador que tenyí de fum i negre la nostra xicoteta pàtria. Un incendi que ferí el nostre raconet de món, el nostre trosset de serra, ja tantes voltes agredit, i ja tantes voltes obligat a regenar-se.

I després del foc, l’agre desolació que queda als habitants dels pobles que estem en contacte amb la muntanya. L’amarg regust de la impotència, documentada amb imatges de videos professionals i amateurs, que retrataren la desfeta del setembre passat, i que segueixen donant constància del fràgil estat de les nostres serres. Uns cims, uns barrancs, unes fonts i una terra que intenta resorgir de les seues pròpies cendres.

Però hi ha qui no té compasió ni de la serra, ni de la natura esgotada, ni dels habitants que hi vivim. Un anys després, no només lamentem el record de les nits sense dormir per l’assetjament de les flames, especialment aci a Agullent, sinó que ara hem de lamentar la maquinària destructora de les multinacionals, que de la mà de la Generalitat, estan permeten la instal•lació d’una línia d’alta tensió a les serres cremades. Malgrat que la llei està de part de la serra, de la natura, del drets dels habitants del poble, la Generalitat està permetent que la empresa Iberdrola forade la serra, trepitge els rebrotins i ataque de nou les nostres ja malmeses serres. I tot en nom d’un progrés que no es real, ni just. Tenim suficient energia elèctrica. Ací a la Vall d’Albaida en tenim de sobra per a seguir creixent. El que no és just, és que la generalitat matxaque a les comarques de l’interior amb les infraesctutures que els calen a les regions costaneres per a seguir creixent sense control.

Desitge. Desitgem. Passejar per  una serra que poquet a poquet es regenera. Contemplar de nou els pardals fer niu als nostres arbres. Passar per un camí i sentir l’olor a l’alegre timonet, gaudir de l’esclat de les flors a la primavera, de la pluja precipitant-se sobre les branques dels arbres. Per això un any després del foc, un any després del malson, exigim a totes les administracions un No rotund a la línia de l’alta tensió que està desgarrant la nostra serra.

Volem tancar este manifest amb la lectura d’un poema de Vicent Andrés Estellés, poeta valencià del que estos dies a molts pobles del nostre territori en celebren actes en commemoració de l’aniversari del seu naixement. Un poeta que en el seu poema “Assumiràs la veu d’un poble” ens recorda i ens reclama que tots som poble, i que tots ens hem d’implicar per mantindre la nostra identitat viva com a poble. Bé siga la identitat de la nostra llengua, la de la nostra cultura o la de la nostres serres.

Convidem

Assumiràs la veu d’un poble

i serà la veu del teu poble

i seràs, per a sempre, poble,

i patiràs i esperaràs,

i aniràs sempre entre la pols,

et seguirà una polseguera.

I tindràs fam i tindràs sed,

no podràs escriure els poemes

i callaràs tota la nit

mentre dormen les teues gents,

i tu sols estaràs despert,

i tu estaràs despert per tots.

No t’han parit per a dormir:

et pariren per a vetlar

en la llarga nit del teu poble.

Tu seràs la paraula viva,

la paraula viva i amarga.

Ja no existiran les paraules

sinó l’home assumint la pena

del seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les sil.labes,

de fer-te el nus de la corbata:

seràs un poble, caminant

entre una amarga polseguera,

vida amunt i nacions amunt,

una enaltida condició.

No tot serà, però, silenci.

Car diràs la paraula justa,

la diràs en el moment just.

No diràs la teua paraula

amb voluntat d’antologia,

car la diràs honestament,

iradament, sense pensar

en ninguna posteritat

com no sia la del teu poble.

Potser et maten o potser

s’en riguen, potser et delaten;

tot això són banalitats.

Allò que val és la consciència

de no ser res sinó s’és poble.

I tu, greument, has escollit.

Després del teu silenci estricte,

camines decididament. 

Share on FacebookShare on Google+Tweet about this on TwitterPrint this pageEmail this to someone

Review Overview

Summary

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *